Els artesans de Gaudí: l'obra infinita. Capítol 3

Gaudí va concebre l'arquitectura com un organisme viu, funcional i col·lectiu. Va defugir sempre les etiquetes i els manifestos doctrinaris, recordant als seus deixebles que les modes temporals envelleixen ràpidament. Aprofitant l'ambició d'una burgesia barcelonina que competia per exhibir el seu estatus al passeig de Gràcia, el geni va transformar les demandes de prestigi social en una oportunitat per desenvolupar un llenguatge artístic completament autònom i audaç. La presencia a peu d'obra i la poètica del suggeriment Per a Gaudí, la feina de l'arquitecte no s'acabava pas a la taula de dibuix. Reivindicava el sentit etimològic de la professió com a cap d'obrers que guia els treballs directament a la graella de la construcció. A la Casa Batlló, per exemple, s'instal·lava a la part baixa del carrer per indicar en temps real als operaris com calia disposar el trencadís segons la llum del dia, actuant com un pintor davant la tela. Aquest mètode s'acompanyava d'un silenci explicatiu deliberat: mai no va voler deixar escrits sobre la simbologia de les seves obres, preferint que l'art fos suggerent i que cada observador hi trobés el seu propi significat. La Casa Batlló com a símbol de…

Etiquetes: història de barcelona, betevé, gaudí, antoni gaudí, casa batllo, la pedrera, casa mila, sagrada familia, arquitectura gaudí, modernisme, barcelona, historia de barcelona

Sobre betevé

Hola i benvinguts al canal de YouTube de betevé! Si vius a Barcelona, t'encanta la ciutat, hi treballes o simplement hi tens algun tipus de lligam, aquest és el teu lloc. A betevé som el mitjà de comunicació que t'apropa a la realitat quotidiana, autèntica i genuïna de Barcelona, mostrant-te tot el...