Les rialles de la Medusa, 50 anys després

El 1975 Hélène Cixous va publicar Les rialles de la Medusa, un manifest poètic sobre el poder d’alliberament de l’escriptura, especialment per a les dones que n’havien estat excloses. Amb lemes tan poderosos com “Que tremolin els sacerdots, els mostrarem escrivulves i texticles!” o “Soc carn espaiosa cantaire”, el text de Cixous s’ha convertit en una baula fonamental del pensament feminista contemporani. Nascuda a l’Algèria colonial el 1937, de família jueva massacrada pel nazisme per part de mare i sefardita per part de pare, l’experiència de l’expulsió i la pèrdua la van marcar profundament, però també la colonització francesa i el fet de pertànyer a una minoria que no encaixava enlloc, i per tant de no ser ni pròpiament francesa ni pròpiament àrab, a més del fet de ser dona i voler escriure. Com diu en el seu text que reprèn la figura mitològica de la Gorgona: “N’hi ha prou de mirar la Medusa a la cara per veure-la bé: i no és mortal. És preciosa i riu”. Cinquanta anys després de la primera aparició d’aquesta bella Medusa, continua amb la mateixa força poètica i política, i ho demostra que, en motiu del seu aniversari, se n’han publicat noves traduccions arreu del món, entre el…

Etiquetes: Ateneu Barcelonès, Hélène Cixous, Les rialles de la Medusa, Pensament feminista, Contemporani, Gorgona, Arnau Pons, Marta Segarra, Literatura francesa

Sobre Ateneu Barcelonès

Canal de vídeos de l'Ateneu Barcelonès.