No reconec el meu cos: Dismòrfia corporal
El cos és la caseta on viurem tota la vida, és qui ens permet abraçar a qui estimem, riure, conversar, fer l’amor, connectar amb el que ens fa feliços i duu a terme les petites accions que li donen sentit al nostre dia a dia. Durant molt de temps m’he cregut el discurs de “t’has d’agradar”, però potser no es tracta que m’agradi tot el que tinc, sinó d’apreciar, agrair i estimar tot el que em permet fer, sentir i ser. De vegades m’he de repetir el que tots sabem: el cos fluctua, es fa més gran, més petit, canvia de color i de forma… perquè està viu, que sembla que ens n’oblidem. La dismòrfia corporal és un “problema” de percepció, no és que la ment et vulgui putejar, és com si la nostra part més crítica (o de vegades la d’algú altre, però que ens parla amb la nostra veu) fes zoom a les parts que menys ens agraden i li donés tanta importància com per definir la nostra valia com a persona. Aquesta veueta no ve sola, l’angoixa i l’ansietat solen acompanyar-la i ens fa entrar en bucles obsessius dels quals és molt difícil de sortir (tècnicament diria que l’amígdala s’activa en excés, percebent una amenaça que a la realitat no hi és, però ella CREU que sí). No és que hàgim de buscar-li…
Sobre Marta Garriga Achiaga
Benvinguts al meu canal! Aquí trobaràs contingut dissenyat per ajudar-te a construir una vida sexual i afectiva real, plaent i sana! Em dic Marta Garriga, @sexpsologa a xarxes socials, i psicòloga, sexòloga i terapeuta de parelles. A través de consells, eines i respostes als teus dubtes, la meva...





