Una setmana sense xarxes - Les grans absurditats 007

Lluitar contra les ones, tornar de la platja descalç, la dutxa per treure la sorra, i la sal. L’arròs. Fer el passeig de l’infern -l’he batejat així per l’abrasador sol de migdia- fins per fi arribar al cafè amb gel de l’hotel. Comentar el diari amb el Joan. Llegir un conte. Elefants blancs. Escriure que les ombres es fan llargues. Caure amb el sol a la platja. I fer l’últim bany. És el meu Delta i és el més semblant que he trobat a la infantesa. Aquells dies no prenia cafè amb gel, ni tampoc vi negre per dinar. Per descomptat que no escrivia, i encara menys llegir. Però tornava ja descalç de la platja, tot i el terra cremant o el dolor dels pedals de la bici clavant-se als peus. Aquells dies també pescava granotes amb el meu germà i els veïns del costat, dos nois ebrencs que se’n fotien de nosaltres pel nostre accent, o quan per escollir l’ordre de les coses fèiem expressions com “prime’ns, seco’ns, terce’ns”. Fèiem les canyes amb una canya de bambú, un fil de pescar, i una punta de cotó. Les granotes mossegaven el cotó mullat, que fèiem saltar per l’aigua com un insecte, i encabat estiràvem amb força. La resta era enxampar-les, observar-les i tornar-les a l’aigua estancada dels…

Etiquetes: Catalunya, Català, Estiu, Vacances, Dietari, Delta, Ebre, Guillem, Tarrés, Juliana, Canet, Mercè

Sobre guillem tarrés

molt de barcelona @guillemtarres